L’alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol escrita a Sitges el 1897
Va ser estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d’Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli l’any 1901.
Està traduïda al castellà, francés i italià. EnricMorera hi va posar música, fet que va contribuir a popularitzar diversos passatges de l’obra com la Marxa o La cançó de Zaira.
El 2023 el grup Dagoll Dagom ha fet una nova versió modernitzada de l’Alegria que passa
La trama de l’obra es desenvolupa en un poble desconegut, «indiferent, vulgar i ensopit», i en temps contemporani, que rep la visita d’un grup d’artistes de circ. L’obra mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d’artistes del circ) i planteja l’enfrontament irreconciliable entre l’artista i la societat. Per una banda, els artistes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, fill de l’alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes.
Audio de la lectura dramatitzada de “L’alegria que passa” (Radioteatre de Ràdio Terrassa)
Podeu veure el musical “L’alegria que passa” de Dagoll Dagom a 3CAT
Cliqueu sobre qualsevol de les imatges per veure L’Alegria que passa
Les germanes Solange i Clara són dues criades que senten fascinació per la seva senyora i al mateix temps l’envegen i odien. L’aïllament social potencia aquests sentiments i per venjar-se d’ella fan una falsa denúncia a la policia contra el seu amant. Entre elles s’estimen però també s’odien per la seva rivalitat i perquè una fa de mirall de l’altra reflectint la lletjor de les seves vides. S’alliberen d’aquest odi i de la seva frustració amb un ritual fetitxista que anomenen “cerimònia”, interpretant l’assassinat de la senyora. El joc de la representació es va perfeccionant obsessivament fins que es difuminen els límits entre realitat i ficció i prenen la decisió d’emmetzinar-la. Les germanes entren en un remolí de por i autodestrucció del que ja no saben sortir…
Escrita en un període en que estava molt present la lluita de classes, Genet es va inspirar en un fet real que va passar l’any 1933 conegut com “El cas de les germanes Papin”. Aquest àudio del programa de ràdio “La ment inhumana” de Ràdio L’Hospitalet de L’Infant ho explica.
Àudio de Teatre Radiofònic de l’obra sencera de Les Criades
Aqui teniu l’enregistrament d’àudio de Les Criades del quadre de veus de Radioteatre de la Ràdio Municipal de Terrassa.
Suggeriment: podeu simultàniament llegir el guió de l’obra mentre escolteu aquest enregistrament d’àudio
Video
Vídeo del “trailer” d’una representació del 2015 al Teatre La Seca Espai Brossa de Barcelona de Les Criades per part de la Companyia Perlimplín
Aqui podeu veure dos videos sobre la representació de La corona d’espines al TNC:
L’actriu Rosa Vila ens parla del seu personatge i de la importància de recuperar un text de Josep Maria de Sagarra.
L’escenògraf Max Glaenzel ens parla de l’espai escènic de La corona d’espines i ens desvetlla algunes sorpreses que podrem veure tant a l’inici de l’espectacle com a l’últim acte.
Àudio
Aqui teniu l’enregistrament d’àudio de La corona d’espines del quadre de veus de Radioteatre de la Ràdio Municipal de Terrassa.
Suggeriment: podeu simultàniament llegir el guió de l’obra mentre escolteu aquest enregistrament d’àudio que reflecteix molt be la bellesa del text en vers de La corona d’espines
Uns personatges perduts i confosos intenten sobreviure enmig de la corrupció i la impunitat.
En una ciutat d’algun país de l’Europa de l’est, una dona es troba amb el seu vol cancel·lat per culpa de l’espessa boira que cobreix tota la ciutat. Mentre espera el proper vol, lloga una habitació al pis d’un matrimoni amb moltes ganes de saber qui és aquesta misteriosa viatgera que passarà la nit a casa seva.
Boira és l’obra magistral de Lluïsa Cunillé, una de les veus en actiu de major trajectòria de la dramatúrgia catalana contemporània, que explora els límits de la solitud, el desig i la memòria en un paisatge difuminat per la incertesa.
El dia de la trobada per comentarBoira serà el dijous 30 d’octubre a les 18 h.
Boira és la primera obra que llegirem aquesta temporada 2025-2026.
Al llarg de la temporada llegirem aquestes 8 obres:
BOIRA, de Lluïsa Cunillé.
LA CORONA D’ESPINES, de Josep Maria de Sagarra
LA TENDRESA, de Alfredo Sanzol
LA MIRANDOLINA, de Carlo Goldoni.
LA REINA LLOBA, a partir de William Shakespeare. Autoria de Pau Carrió
ÈDIP & ANTÍGONA , a partir d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona de Sòfocles. Versió lliure de Carlota Subirós.
L’autor, en Jordi Teixidor, ens parla de El retaule del Flautista
El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, va rebre el premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i va ser publicada per primera vegada el 1970, any en què fou estrenada al Teatre l’Aliança del Poblenou. Després es va presentar al Teatre Capsa de Barcelona, on se’n van fer més de mil representacions. Ha estat portada a escena en múltiples ocasions, per tota la geografia catalana, en teatres comercials o interpretada per grups d’aficionats.
Aproximadament 25 anys després de l’estrena, el germà de Jordi Teixidor, en Ramon Teixidor, actor, que ja havia interpretar el regidor Kost a l’estrena el 1970, va encarregar a Joan Lluís Bozzo una nova posada en escena de El retaule del flautista. Aquesta nova versió de El retaule del flautista la va portar a l’escenari la companyia El Teatre de l’Univers que va fundar en Ramon Teixidor
En motiu de l’estrena d’aquesta representació de El retaule del flautista dirigida per en Joan Lluís Bozzo, el 1996, la secció de teatre de L’Ateneu Barcelonès, en el cicle de conferències Parlem de Teatre, va convidar a l’autor en Jordi Teixidor i a en Joan Lluís Bozzo a parlar de l’obra.
Podeu visualitzar aquí una realització de RTVE de El retaule del flautista. És fidel al text que llegim de Jordi Teixidor.
Realitzada per Antoni Chic i interpretada per Carme Molina, Ramon Teixidor, Montserrat Garcia Sagués, Mercè Managuerra, Pau Garsaball, Antoni Moreno, Enric Majó, Margarida Minguillon, Josep Maria Domènech i Joan Vallès.
Emesa a La 2 (Segona cadena) el 17 d’octubre del 1977.
Al clicar sobre el següent enllaç, us sortirà una pantalla indicant “Contenido exclusivo para usuarios registrados”. No en feu cas, cliqueu la “X” assenyalada i podreu visualitzar tot el vídeo sense problemes.
El Grup de Teatre de Can Sagrera de Vilobí estan assajant fort El retaule del flautista per representar-la a la festa major de Vilobí del proper setembre. Aquí podeu veure un assaig del passat mes d’octubre de la coreografia final. Crec que ens ho passarem be quant l’anirem a veure a Vilobí al setembre
El retaule del flautista és una obra de teatre de Jordi Teixidor amb música i cançons de Carles Berga, publicada el 1968 i premiada amb el premi Josep Maria de Sagarra el mateix any. És una farsa i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític, eclesiàstic i militar amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia. Se’n valorà el missatge crític amb la dictadura franquista.
La lectura de El retaule del flautista en el Club de Lectura Llegir el Teatre és molt especial pels motius que ens han portat a escollir aquesta obra i per a com serà la trobada per comentar l’obra que celebrarem a la Biblioteca Emilia Xargay el dijous 29 de maig a les 18 h
Per què llegim El retaule del flautista?
Per la importància d’aquesta obra en el panorama teatral català en temps del franquisme. Jordi Teixidor i Martínez l’any 1968 guanyà el Premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista, estrenada l’any 1970 i que arribà a superar les mil representacions consecutives. Cal dir que el missatge crític contra el poder polític, eclesiàstic i militar es malauradament vigent avui en dia.
Perquè tindrem l’oportunitat de poder-la veure al setembre de 2025, per la Festa Major de Vilobí, al teatre de Can Sagrera de Vilobí d’Onyar representada pel Grup de Teatre Can Sagrera.
El retaule del flautista la va representar el 1977 el grup Faula de Sarrià de Ter, un grup de referència en la història del teatre a Sarrià de Ter.
Comptarem en la trobada del dijous 29 amb un convidat que coneix de pe a pa aquesta obra: en Lluís Aymerich, component del grup Faula que la va dirigir el 1977.
Com serà la trobada per comentar l’obra del dijous 29 de maig?
Serà una trobada oberta en la que comptarem a més d’en Lluís Aymerich, que la va dirigir, amb actors i actrius que eren components del grup Faula i que formaven part de l’elenc que va representar El retaule del flautista.
La sessió serà gravada per Ràdio Sarrià i es podrà escoltar l’enregistrament en el programa del mes de juny de La Quarta Paret. Serà com un record-homenatge per la feina feta pel grup Faula
Fotografies de la representació pel grup Faula de El retaule del flautista al pati del Patronat de Sarrià de Ter
D’esquerra a dreta: Manel Riera, Joan Suñer, Josep Ma. Mera, Gerard, Joan i Eduard Aymerich
El grup Faula
El grup Faula de Sarrià de Ter es va crear als anys setanta. L’any 1975 va organitzar la I Mostra de Teatre que va ser la primera mostra de teatre de les comarques gironines. En aquesta primera mostra hi van participar nou grups amateurs de les comarques gironines. La capçalera d’un article periodístic del diari El Correo Catalan deia “Sarrià de Dalt, capital del teatro gerundense”. L’ambient creat per aquesta primera mostra va propiciar la creació de l’Agrupació Teatral de les Comarques Gironines. EL grup Faula va formar part de la seva junta al costar d’actors tant coneguts com Pep Cruz, Xicu Masó o Joan Massotkleiner (l’August de Secrets de Família).
Cada dos anys, el grup Faula va organitzar les mostres de teatre següents fins a la VI Mostra de l’any 1985.
Durant aquesta època, del 1975 al 1985 Faula va representar les següents obres de teatre en les succesives mostres:
En aquest vídeo l’actor Carles Pedragosa, que dona vida a diferents personatges a l’obra que parlen en diferents idiomes, explica la dificultat que això suposa a l’hora d’interpretar.
En aquest àudio Victoria Szpunberg ens parla de la dramatúrgia de l’obra
Número del musical Fiddler on the Roof(El violinista en el tejado)
Aquest número del músical es va representar en la ceremònia dels premis Tony. En aquesta escena es veu un casament jueu com el que es descriu a l’inici de La tercera fuga
Cómo hablar como un argentino / acento argentino (paso a paso)
A peu de pàgina de la pàgina 61 del llibret editat pel TNC de La tercera fuga, s’anomena un vídeo de youtube com referent per l’actor que faci el paper de Coach Argentí que pot fer servir per improvisar
