Els Clubs de lectura “Llegir el Teatre” és un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i el TNC (Teatre Nacional de Catalunya) amb l’objectiu de promoure la lectura de textos teatrals i el coneixement de la literatura dramàtica a les biblioteques públiques de Catalunya.
El TNC ofereix unes sessions de formació als conductors dels clubs i tots els participants tenen l’oportunitat de complementar la lectura amb l’assistència a les representacions del TNC amb descomptes en el preu de les entrades pel fer de pertànyer a un Club de Lectura de Llegir el Teatre.
Temporada 2025-2026
Dels textos teatrals proposats pel Teatre Nacional de Catalunya per aquesta temporada n’hem seleccionat quatre. Tots 4 es representaran al TNC.
A més d’aquestes 4 lectures, volem incloure com a lectura:
- “Les Criades” de Jean Genet, considerat un dels textos dramàtics clau del teatre del segle XX.
- “L’alegria que passa” l’obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol.
- “Mirandolina” de Carlo Goldoni que podrem veure en aquesta temporada representada pel grup de teatre “Traspunt” de Caldes de Malavella.
- “La Tendresa” d’Alfredo Sanzol que podrem veure en aquests temporada representada pel grup de teatre “IncreiXendo” de Sant Gregori.
Aquí teniu el llistat de les 8 obres que llegirem a partir de l’octubre.
BOIRA, de Lluïsa Cunillé.
Dia de la trobada per comentar Boira: dijous 30 d’octubre a les 18 h.
Uns personatges perduts i confosos intenten sobreviure enmig de la corrupció i la impunitat.
En una ciutat d’algun país de l’Europa de l’est, una dona es troba amb el seu vol cancel·lat per culpa de l’espessa boira que cobreix tota la ciutat. Mentre espera el proper vol, lloga una habitació al pis d’un matrimoni amb moltes ganes de saber qui és aquesta misteriosa viatgera que passarà la nit a casa seva.
Boira és l’obra magistral de Lluïsa Cunillé, una de les veus en actiu de major trajectòria de la dramatúrgia catalana contemporània, que explora els límits de la solitud, el desig i la memòria en un paisatge difuminat per la incertesa.
LA CORONA D’ESPINES, de Josep Maria de Sagarra
Dia de la trobada per comentar La corona d’espines: dijous 20 de novembre a les 18 h.
La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos de Sagarra.
La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.
Situada a Solsona a finals del segle XVIII, l’obra narra les trifulgues d’un acord de matrimoni entre una pubilla i un jove sense pares, on es barregen necessitats de diners i també algunes sospites.
Honor, poder, amor impossible i hipocresia social en una tragèdia que esdevé una crítica a la societat de l’època.
LES CRIADES, de Jean Genet
Dia de la trobada per comentar Les criades: dijous 18 de desembre a les 18 h.
Fotografia de “Las criadas” representada el 1983 al Teatre Principal de València. Les actrius protagonistes foren Julieta Serrano i Núria Espert
Les germanes Solange i Clara són dues criades que senten fascinació per la seva senyora i al mateix temps l’envegen i odien. L’aïllament social potencia aquests sentiments i per venjar-se d’ella fan una falsa denúncia a la policia contra el seu amant. Entre elles s’estimen però també s’odien per la seva rivalitat i perquè una fa de mirall de l’altra reflectint la lletjor de les seves vides. S’alliberen d’aquest odi i de la seva frustració amb un ritual fetitxista que anomenen “cerimònia”, interpretant l’assassinat de la senyora. El joc de la representació es va perfeccionant obsessivament fins que es difuminen els límits entre realitat i ficció i prenen la decisió d’emmetzinar-la.
Les germanes entren en un remolí de por i autodestrucció del que ja no saben sortir.Les Criades, de Jean Genet, escrita a la presó i considerat un dels textos dramàtics clau del teatre del segle XX, ens mostra, una vegada més, la seva rabiosa actualitat. És un joc de miralls, que va més enllà d’una simple reflexió sobre les classes socials. Parla del poder i la submissió, de l’amor i l’odi, de la realitat i la ficció, del cel i l’infern, de fetitxisme i addiccions.
Podreu complementar la lectura amb una audició de Teatre Radiofònic de “Les Criades” interpretada per la Companyia de Radioteatre de la Ràdio Municipal de Terrassa
L’ALEGRIA QUE PASSA, de Santiago Rusiñol
Dia de la trobada per comentar L‘alegria que passa: dijous 29 de gener a les 18 h.
L’alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol escrita a Sitges el 1897
Va ser estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d’Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli l’any 1901.
Està traduïda al castellà, francés i italià. Enric Morera hi va posar música, fet que va contribuir a popularitzar diversos passatges de l’obra com la Marxa o La cançó de Zaira.
El 2023 el grup Dagoll Dagom ha fet una nova versió modernitzada de l’Alegria que passa
La trama de l’obra es desenvolupa en un poble desconegut, «indiferent, vulgar i ensopit», i en temps contemporani, que rep la visita d’un grup d’artistes de circ. L’obra mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d’artistes del circ) i planteja l’enfrontament irreconciliable entre l’artista i la societat. Per una banda, els artistes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, fill de l’alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes.
Podreu complementar la lectura amb una audició de Teatre Radiofònic de “L’alegria que passa” interpretada per la Companyia de Radioteatre de la Ràdio Municipal de Terrassa.
MIRANDOLINA, de Carlo Goldoni.
Dia de la trobada per comentar Mirandolina: dijous 26 de febrer a les 18 h.
En Jordi Teixidor, l’autor de El Retaule del Flautista, va fer l’adaptació catalana de La locandiera (L’hostalera) de Carlo Goldoni. La va titular Mirandolina.
Mirandolina és una obra sobre una hostalera que fa anar de corcoll els seus clients, fins que en troba un que es resisteix als seus encants. Escrita al segle XVIII pel venecià Carlo Goldoni, segueix essent una obra molt actual, a on es parla de la feminitat, de la dona lliure, alegre i enginyosa. En definitiva, una comèdia fresca i divertida que qüestiona els rols de gènere i les jerarquies socials amb humor i elegància.
El grup de teatre Traspunt Teatre de Caldes de Malavella està representant actualment aquesta obra amb el títol de La Mirandolina. Les lectores i lectors del Club de Lectura Llegir el Teatre tindrem l’opció d’anar-la a veure a Riudellots el diumenge 8 de març a les 18 h.
LA TENDRESA, de Alfredo Sanzol
Dia de la trobada per comentar La Tendresa:
La tendresa narra la història d’una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra. La reina Maragda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home. El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.
Alfredo Sanzol s’ha inspirat en l’univers de les comèdies de Shakespeare per escriure La tendresa, una comèdia de llenyataires i princeses en què intenta traslladar la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens pot fer l’amor, perquè si volem estimar hem d’arriscar-nos a patir.
Estrenat el 27 d’abril de 2017 a l’escenari de la Sala José Luis Alonso de Teatro de La Abadía (Madrid), i en la seva versió catalana traduïda per Joan Lluís Bozzo el 19 de gener de 2019 al Teatre Poliorama.
El dia de la trobada del Club per comentar La Tendresa, tindrem com a convidats membres del grup de teatre IncreiXendo de Sant Gregori que la portaran a escena a partir del gener. També la podrem anar a veure a Sant Gregori o en alguna altra localitat propera.
EL FIRMAMENT, de Lucy Kirkwood
Dia de la trobada per comentar El firmament:
Quan el cometa Halley torni a aparèixer, què pensaran dels nostres esperits fràgils?
Una dona, acusada d’un crim brutal, és sentenciada a mort. Però ella afirma estar embarassada i això podria anul·lar la seva execució. Per resoldre-ho, es forma un jurat popular -compost exclusivament per dones- que haurà de decidir el destí de l’acusada determinant si diu o no la veritat.
Mentre la multitud espera feroçment les deliberacions, les jurades a poc a poc prenen consciència del poder que se’ls ha concedit. Un joc fosc, ferotge i divertit sobre la democràcia.
Lucy Kirkwood és una dramaturga i guionista britànica consolidada com una de les veus més destacades del panorama contemporani i reconeguda per la seva capacitat per explorar temes socials, polítics i humans amb una barreja de profunditat emocional i intel·ligència crítica.
ÈDIP & ANTÍGONA , a partir d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona de Sòfocles. Versió lliure de Carlota Subirós.
Dia de la trobada per comentar Èdip & Antígona:
Viatgem al cor mateix de la nostra cultura, al trasbals absolut de totes les certeses.
Després d’adaptar amb èxit de crítica i públic La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda que es va poder veure a la Sala Gran del TNC, Carlota Subirós s’envolta d’un equip de luxe per acostar-se a dos grans mites: Èdip i Antígona.
En aquesta versió lliure de les tres immenses tragèdies de Sòfocles –Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona– viatgem al cor mateix de la nostra cultura, al trasbals absolut de totes les certeses on, enmig de les violències desfermades, la veu d’Antígona clama amb força per la pietat, per la dignitat humana, per l’amor en lloc de l’odi.
Trobada dels Clubs de Lectura Llegir el Teatre al Teatre Nacional de Catalunya
Com cada temporada del Club de Lectura Llegir el Teatre, tindrem l’opció d’anar al TNC a la Trobada dels Clubs i veure una obra de teatre de les que haurem llegit.
Per aquesta temporada la data de la trobada serà el dissabte 23 de maig del 2026 i el TNC ofereix la possibilitat d’anar a veure alguna d’aquestes dues obres:
- Èdip & Antígona de Carlota Subirós
- El firmament de Lucy Kirwood
Hem escollir d’anar veure El firmament de Lucy Kirwood a la Sala Petita. Les critiques de les representacions en francès (Le firmament) o en anglès (The Welkin) d’aquesta obra són bones.