L’alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol escrita a Sitges el 1897
Va ser estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d’Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli l’any 1901.
Està traduïda al castellà, francés i italià. Enric Morera hi va posar música, fet que va contribuir a popularitzar diversos passatges de l’obra com la Marxa o La cançó de Zaira.
El 2023 el grup Dagoll Dagom ha fet una nova versió modernitzada de l’Alegria que passa
La trama de l’obra es desenvolupa en un poble desconegut, «indiferent, vulgar i ensopit», i en temps contemporani, que rep la visita d’un grup d’artistes de circ. L’obra mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d’artistes del circ) i planteja l’enfrontament irreconciliable entre l’artista i la societat. Per una banda, els artistes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, fill de l’alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes.
Audio de la lectura dramatitzada de “L’alegria que passa” (Radioteatre de Ràdio Terrassa)
Podeu veure el musical “L’alegria que passa” de Dagoll Dagom a 3CAT
Cliqueu sobre qualsevol de les imatges per veure L’Alegria que passa
